Els volcans no entren en erupció durant una enorme quantitat d’anys, per tant es diu que estan inactius. Això pot arribar a ser bastant perillós, ja que els habitants de les poblacions properes al volcà creen, gairebé sense voler, una sensació de seguretat pensant que el volcà no tornarà a expulsar magma mai més. Però la realitat és que cal estar sempre alerta amb els volcans.
La prevenció dels riscos volcànics
- Analitzar els moviments sísmics que es donen a les zones més properes al volcà. Quan més moviment hi hagi, més probable és que el volcà entri en erupció.
- Observar a quina altura està el fons del volcà mitjançant inclinòmetres o GPS, si el fons del volcà està elevat és més probable que el volcà entri en erupció.
----> INCLINÒMETRE- Analitzar les variacions dels camps magnètic i elèctric i les variacions del flux tèrmic que es produeixen quan el magma puja a la superfície.
- Mirar les anomalies que es donen el valor de la gravetat que se solen produir quan el magma puja.
- Detectar les fumaroles d’aigües termals per poder detectar els canvis químics relacionats amb l’ascens del magma.
El fum està compost de CO2, CO i H2S i la lava està composta de magma volcànic.
LA PERiLLOSITATS DELS VOLCANS
La perillositat d’un volcà està relacionada fonamentalment amb diversos aspectes, entre els quals destaquen aquests:
- L’explosivitat de les erupcions. És més activa com més alts són la viscositat i el contingut en gasos dels magmes. Si el magma és viscós i molt ric en substancies volàtils, produeix violentes explosions. Aquestes explosivitats també poden tenir relació amb el vapor de les aigües superficials o subterrànies que entren en contacte amb el magma. Les erupcions explosives llencen núvols de gas amb fragments de magma que es mouen a gran velocitat devastant-ho tot al seu pas.
- El tipus de productes expulsats. Els materials que es projecten (piroclàstiques) poden afectar a zones molt amplies depenent de l’alçada i la direcció del vent. Els fragments grassos són autèntics projectils però no s’allunyen massa del volcà. Quan aquests projectils cauen al sòl, constitueixen dipòsits de tefra(cendres, pedra tosca...) que dificulten la visibilitat. Els gasos poden contenir substancies verinosos que causen víctimes de la població dels voltants de l’erupció.
- Els lahars. Són colades de fang i allaus que es formen en fondre’s ràpidament la neu o el gel, per l’efecte d’una erupció. Els abruptes pendents d’alguns cons volcànics fan que es moguin molt ràpid i que recorrin grans distancies, que tenen una capacitat de destrucció inimaginable. Aquests fenòmens poden incrementar la perillositat d’un volcà, encara que nos siguin especialment explosives.
- Les colades de lava. Es produeix quan el magma és fluid i conté pocs gasos. La seva àrea d’influència no sol superar els 30km, però produeix grans danys.
El primer link que adjunto és un petit resum amb pocs minuts però el segon link es més llarg i esta tot molt ben explicat i extens:
Falta el vídeo, per lo altres esta tot correcte.
ResponElimina