Projecte rius

1-   Expliqueu a què ens referim quan diem que l'aigua està contaminada.

Es considera que l’aigua està contaminada o no és potable quan se n’han modificat les característiques, és a dir, quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics per posar en perill l'organisme humà, provocant malalties o la mort.

2- Enumereu les causes de contaminació de les aigües i del llistat enumerat expliqueu un d'ells , citeu tot allò que fa que aquesta causa triada pugui contaminar les aigües. 

§  Contaminació industrial

§  Contaminació agrícola i ramadera

§  Contaminació domèstica

§  Contaminació domèstica o urbana

§  Contaminació fluvial

§  Contaminació marina: les zones on l’aigua està més contaminada és a alta mar. Allà és on s’aboquen una gran part de les clavegueres de les grans i petites ciutats costaneres de tot el món. A part d’haver-hi molt poc control de tot el que s’avoca al clavegueram, i el que per tant, s’avoca al mar; es pot donar el cas de que  hi hagi accidents de vaixells i avoquin tots els residus que portaven. Igual que s’han donat tants casos de petrolífers que han patit un accident i han abocat tot el petroli al mar contaminant les aigües i tots els animals del voltant moren.

ESTUDI DEL BOSC DE RIBERA 

Estudiem l'entorn del riu per saber quina qualitat ecològica té el riu. Contesta a les preguntes següents per poder analitzar la influència del bosc de ribera sobre el bon estat del riu.

1.  Quina és la vora dreta del riu?

La vora dreta del riu és la part de terra o herbes que queda a la dreta de l’aigua del riu quan estàs mirant en direcció el mar, és a dir, on desemboca el riu. I la ran majoria de cops és en la direcció cap on va l’aigua.

2.  El fet de tenir un bosc de ribera o no tenir-lo. Com influeix en la temperatura de l'aigua del riu?   

El fet de tenir un bosc de ribera o no tenir-lo influeix molt en la temperatura del riu, ja que els arbres tapen els rajos solars i fan que no arribin directament a la superfície de l’aigua, i per tant escalfant-la; sinó que els arbres fan una ombres que a determinades hores del dia fa que l’aigua estigui més freda.

3.  El bosc de ribera és diferent del bosc típic de la zona que és l'alzinar o una pineda. Quines característiques té el bosc de ribera? Expliqueu 5 característiques.

§ Són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, en el norte cas, un petit riu.

§ Acostumen a créixer en zones de clima mediterràni

§ La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques, és a dir, poden sobrevive a les grans inundacions

§ Aquests boscos solen anar acompanyats de diverses aus de ribera, com: el blauet o el bernat pescaire.
§ Necessiten molta aigua per sobreviure, per això viuen al costat de rius i poden sobreviure a innundacions

4.  Feu una gràfica on es vegi el canvi de cabal del riu en les 3 estacions que hem pres mesures.

5.  Raona les causes del canvi de cabal fent referències al clima mediterrani.

Les causes poden ser molt variades. En les estacions depenent de la seva temperatura fa que el cabal de riu augmenti o disminueixi, per exemple a l’hivern al cabal augmenta ja que la temperatura és molt baixa i a la tardor el cabal de aquell any va ser baix i això fa deduir que la temperatura de l’aigua va augmentar. 

A la tardor, amb la caiguda de les fulles dels arbres del bosc de ribera, fa que el cabal disminueixi, ja que s’han d’arrossegar més fulles i costa que l’aigua avanci, però un cop ja no hi ha més fulles a l’aigua, (a l’hivern) l’aigua augmenta el seu cabal amb consideració.

ESTUDI FISICO-QUIMIC DEL RIU

Per valorar la qualitat ecològica del riu mirem la qualitat de l'aigua. Unes propietat químiques que ens permeten veure si tenen substàncies dissoltes que no han de tenir. Mesurem també canvis físic de l'aigua del riu que ens permetrà detectar si té alguna alteració.

1.  Expliqueu una causa perquè els nitrats siguin alts en l'aigua del riu.

Els abocaments d’aigües residuals a les aigües del riu són els principals causants de que hi hagi masses nitrats al riu. Poc nitrats són bons pel creixement de les algues, però en excés són perjudicials per a la salut del medi en general.

2.  Feu una gràfica de les 3 mesures de la temperatura de l'aigua.

3.  Quines poden ser les causes del canvi de temperatura de l'aigua? Raona les respostes

Els canvis de la temperatura poden ser causats per els abocaments de diverses substàncies químiques que tirem els humans des de les nostres cases o que aboquem des de les fàbriques i des de les indústries, que són diferents substàncies que no estan a la temperatura de l’aigua i, per tant, la fan canviar i variar.

4.  Per què és important que la temperatura de l'aigua sigui fresca?

És important que l’aigua sigui fresca, ja que a l’elevar les temperatures d’aquesta, menys oxigen es dissol i és més difícil respirar sota l’aigua. A més a més les temperatures elevades provoquen que determinats bacteris neixin i creixin més ràpid provocant més malalties.

5.  Fes una gràfica de les 3 mesures de la concentració d'oxigen?

Segons el gràfic, la quantitat de concentració d’oxigen és constant

ESTUDI DELS MACROINVERTEBRATS DEL RIU

Potser el que dóna més informació de la qualitat ecològica del riu sigui l'estudi dels macroinvetebrats que viuen al riu

1.  Feu una llista amb el dibuix dels macroinvertebrats trobats i explica de que s'alimenten i quin tipus d'animal és (larva, adult ....)

Les planàries son un tipus de macroinvertebrats de la família dels planàrids i que semblen larves aplanades i viscoses amb ulls a la punta, que s’alimenten de qualsevol cosa (son omnívors), és a dir, mengen qualsevol substància orgànica que els hi proporcioni energia i inclús petits mol·luscs més lents que ella.

Els lumbrícids són uns macroinvertebrats que són cucs que digereixen qualsevol substància orgànica que trobi al terra.

Les sangoneres són aquells macroinvertebrats anèl·lids d’aigua dolça que són capaces d’empassar-se per complert petits invertebrats.

Els efemerèl·lids són petits insectes que s’assemblen a nimfes reptants o a mosques de pescar, però amb 3 cues o flagels. És un depredador i s’alimenta de petits mosquits que caça.

Els èsnids són insectes voladors semblants a les libèl·lules que mengen insectes més petits que ells, són uns predadors.

Els gammàrids són aquells crustacis de la família dels crustacis que són capaços de menjar la matèria en descomposició que troben pels voltants.

El cranc americà, que és el típic cranc que ens podem trobar a qualsevol riu o medi amb aigua dolça, que és omnívor (es pot alimentar de plantes o de petits invertebrats).

Les cuques de capsa són com petits crustacis envoltats de pedres que fan de closca i que són herbívores i es mengen fulles submergides.

Finalment, vam trobar els sabaters i els corredors que són petits insectes de la classe heteròpter que són capaços de viure a la superfície de l’aigua. S’alimenten de petits animals que cauen a la superfície de l’aigua.

2.  Perquè alguns d'aquests invertebrats són indicadors biològics? Expliqueu-lo

Podem dir que alguns d’aquests invertebrats són indicadors biològics, perquè només veient que estan subsistint en un medi en concret, ja sabem que aquell medi és molt pur i net. Podem dir-ho perquè determinats tipus d’animals, la seva fisonomia només els permet viure en determinat medis, amb determinades temperatures i amb aigües gairebé cristal·lines.

Hi havia diferents classes de macroinvertebrats a la nostra cartolina. Cada animal tenia un color associat que deia en quin tipus de medis seria capaç de sobreviure, des del color vermell: animals capaços de viure en les pitjors condicions (i en les millors), fins al color blau: animals que només poden subsistir si el medi on viuen es l’adequat.

3.  Quins són els macroinvertebrats indicadors biològics que vau trobar?

El monitor que vam tenir ens va dir que l’animal més important a trobar, i el que era més indicador de la qualitat de l’aigua era el cranc ibèric, ja que aquest era només capaç de viure en aigües molt netes, pures i gaire bé cristal·lines. Però no vam ser capaços de trobar-lo.

Encara que no vam trobar el cranc ibèric, vam trobar altres animals que eren indicadors, com: els efemerèl·lids, els èsnids, les cuques de capsa (que eren de color verd)

4.  Quina és la qualitat ecològica del riu segons els macroinvertebrats? Per què?

Segons els macroinvertebrats que vam trobar a l’excursió del riu, podem dir que el riu és de qualitat mitja-alta, ja que vam trobar sobretot animals que tenen associats el color groc com: els gammàrids o les planàries; i fins i tot animals que tenen el color verd associat: els èsnids o les cuques de capsa   , això ens diu que el riu és d’una qualitat mitja alta, ja que no vam trobar masses macroinvertebrats associats amb el color verd, i no vam trobar cap que tingui el color blau, que es el màxim possible.

5.  Expliqueu que veu de fer per recollir els macroinvertebrats del riu.

Per recollir els macroinvertebrats del riu, el que havíem de fer es agafar una pedra o roca del riu i amb molta cura portar-la fins a la safata amb aigua on teníem tots els macroinvertebrats guardats. Llavors havíem d’esperar uns minutets a que els animals incrustats a la roca sortissin en busca d’aigua, llavors s’hauria d’anar “indicant el camí” o portant (amb molta cura i l’ajuda d’un pinzell fi) cap a la safata per rentar-lo i poder-lo reservar.